Rosa Luxemburg: El nostre programa i la situació política (Discurs pronunciat en el Congrés de la fundació del KPD (Spartakusbund) 31 de desembre de 1918.. En les pàgines 418-448 de Rosa Luxemburg: Escritos políticos, Ediciones Grijalbo S.A., Barcelona, 1977. 610 pàgines. També a "Spartacus 1918-1919", Masses, núm. 15, 16 d’agost de 1934, i Cahiers Spartacus, 1949, 2a. Sèrie, núm. 15. (pronunciat en alemany).
Rosa està, quan pronuncia aquest discurs, a tant sols 15 dies de la nit (15 de gener de 1919) en la van assassinar els esbirros del canallesc Noske (de l’SPD, Comandant en Cap dels cossos francs que assaltaren Berlín, membre del govern SEMPRE HI HA UN CANALLA SOCIALDEMÒCRATA PREPARAT PER ASSASSINAR REVOLUCIONARIS!).
Però el dramatisme d’aquest fet tant sols afegeix emoció al respecte que mereixen la lucidesa i la penetració dels continguts del text. Especialment lúcida és l’anàlisi de la revolució alemanya del 9 de novembre ("plena d’insuficiències i debilitats").
Vull fer-te aquí unes cites que l’actual paorosa crisi econòmica mundial i la més encara brutal crisi ecològica fan terriblement actuals: "Setanta anys de desenvolupament del gran capitalisme han estat prou per a que avui ens plantegem seriosament eliminar del món el capitalisme. Encara més, avui dia no sols podem complir aquesta tasca, no sols és el nostre deure cap al proletariat, sinó que la seva realització és avui la única sortida possible per a la supervivència de la societat humana"
Recordant la frase del Manifiest comunista ("el socialisme serà una necessitat històrica") afegeix:
"El socialisme s’ha convertit en una necessitat no sols perquè el proletariat no vulgui viure sota les condicions de vida que li reserva la classe capitalista, sinó perquè si el proletariat no compleix amb els seus deures de classe i fa realitat el socialisme, a tots nosaltres ens espera la desaparició".
Llegeix-lo. Llegeix aquest discurs d’una esplèndida revolucionària, una teòrica brillant, una de les comptades excepcions femenines del cercle de màxims dirigents comunistes mundials. Que per ser una excepció són també una denúncia de la greu coixesa patriarcalista que pateix encara el comunisme mundial.
18. Trotsky: La lluita contra el feixisme. El proletariat i la revolució.
|
|